"...sense timˇ, ni rems, ni vela ..."

 

Dolš Óngel de la Mort, si has de venir, mÚs val

                  que vinguis ara.

Ara no temo gens el teu bes glacial,

i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara

                  de mÚs enllÓ del gual.

Dels sofriments passats tinc l'Ónima madura

                   per ben morir.

Tot all˛ que he estimat ˙nicament perdura

en el meu cor com una despulla de l'ahir,

                   freda, de tan pura.

Del llim d'aquesta terra amarada de plors

                  el meu anhel es desarrela.

Morir deu Ússer bell, com lliscar sense esforš,

en una nau sense timˇ, ni rems, ni vela,

                  ni llast de records!

I tot el meu futur estÓ sembrat de sal!

                  Tinc peresa de viure demÓ, encara.

MÚs que el dolor sofert, el dolor que es prepara,

                  el dolor que m'espera em fa mal...

                  I, gairabÚ, donaria, per morir ara,

-morir per sempre!- una Ónima immortal.

MÓrius Torres

 

...En el camp de creaciˇ poŔtica, pel setembre de 1936, amb l'elegia "Dolš Óngel de la mort..." inicia una nova manera d'encarar-se a l'escriptura de poesia: l'obra neix a partir d'una indagaciˇ en la propia vida emocional i moral, que continua en el bieni 1937-1938 ....

Documentaciˇ extreta del llibre: Poesies de MÓrius Torres (pag 15) a cura de Margarida Prats Ripoll i editat per PÓges editors.